La comunicació de l’exposició ha de reflectir
en tots els seus aspectes la imatge d’aquesta, tot entenent per imatge molt més enllà
de la imatge gràfica, és a dir, la projecció integral de l’exposició. A partir
de la premissa inicial, la de comunicar, em de tenir clar el fet de transmetre
com un fet constant en l’exposició: des de l’artista fins a derivar a les
activitats paral·leles. Per això s’ha
creat el Pla de
Comunicació, amb una planificació parcial (a desenvolupar) de difusió,
públics, prems, publicitat; i diversificada en múltiples canals i suports.
L’adequació de les eines i els canals de
comunicació amb el públic físic i virtual ha de tenir molt en compte les necessitats actuals. Dins d’aquest
últim punt afegir en qüestió de mitjans de comunicació un treball per garantir-ne
una àmplia cobertura informativa a la premsa.
L’estratègia digital és clau en la
comunicació del projecte, de fet la idea 2.0 és evident. L’elaboració,
pla i marc d’estratègia digital es fa a fi d’ampliar i propagar una millora d’informació
al públic; creant una interacció directe amb l’usuari.
El primer punt destacat del nostre pla de difusió i comunicació és el bloc (molt
semblant al que es presenta aquí), la qual cosa ens donarà un marge més ampli
per explicar el contingut i donar una major visibilitat a la xarxa. Una zona on
el visitant podria interactuar amb la recerca i la documentació de l’exposició.
Intentaria convertir-se en el seu suport documental, el marc teòric on
encabir-hi totes les idees que aguanten l'exposició per tal que l'usuari tingui
la possibilitat d'augmentar el seu coneixement, no tan sols sobre l'exposició en
el sentit més estricte, sinó també quant al projecte en la seva totalitat: des
del moment de la gestació de la idea primera fins a l'execució final. Per una
major difusió dels continguts d'aquest bloc, totes les informacions estaran contingudes en un sol arxiu en format PDF descarregable per qualsevol
interessat en aquesta exposició.
Amb Facebook acotaríem distàncies amb els possibles
espectadors, voldríem involucrar-los per complet en aquesta experiència
anomenada Girona IN SIDE, i transformar-lo, per tant, en un dels nostres sistemes comunicatius clau. Aprofitant que Facebook és una eina
social que comunica la gent entre sí i d'arreu del món, es crearia una pàgina
dinàmica i amb molta activitat: es penjarien fotografies de les activitats
dutes a terme, informació rellevant de l'exposició i també d'altres iniciatives
d'interès general. Però no només tindria la mateixa vida que l'exposició, sinó que seria interessant que transcendís el temps de l'exposició i pogués col·locar-se com una de les pàgines socials de referència quant a material artístic contemporani. A banda d'això, s'ha inclòs una partida pressupostària en
aquest espai interactiu del bloc que s'anomena "anunci a Facebook". Amb aquests
diners, s'elaboraria un anunci segmentat a aquesta xarxa social, establint uns filtres
determinats per buscar nous públics, doncs l'efectivitat d'aquesta eina de
difusió ha estat ja àmpliament demostrada però encara poc usada.
El tercer pilar fonamental del projecte seria el perfil a Instagram, la xarxa visual per
excel·lència. A través d'aquest perfil usat exclusivament per a l'exposició, s'engegaria una de les activitats
estrella del nostre programa: el concurs fotogràfic sobre la ciutat de Girona.
Valorat per un jurat professional i qualificat, aquest serà un espai on
qualsevol persona, tingui el perfil que tingui i amb un mòbil amb càmera a la
butxaca, podrà participar en aquesta atractiva i engrescadora activitat, tot
ampliant encara més el cercle de comunicació d'aquest projecte expositiu.
Com
podem comprovar, més de la meitat de la publicitat de l’exposició serà a través
d'Internet i les seves possibilitats. No obstant, ens agradaria comptar també
amb difusió de caràcter "físic". Posar-nos en contacte amb les
principals publicacions i entitats locals i comarcals, mitjançant una nota de
premsa: podríem sol·licitar el suport comunicatiu del Diari de Girona, El Punt
o bé revistes d'abast local com ara TOP Girona. Però evidentment l'element
físic amb més tirada seria la publicació en forma de petit catàleg, on ampliar
les línies bàsiques de Girona
IN SIDE i també un lloc on el
nom d'Àlex Salcedo tingui un pes especial per a difusió de la seva feina i les
seves fotografies. Amb els textos curatorials més destacats del projecte i les
fotografies més interessants, tant del treball fotogràfic com de l'espai
expositiu, el visitant s'endurà un petit record de la visita, que al cap i a la
fi, és allò que perdura més enllà d'allò efímer: l'exposició.
Un altre
element de visibilitat més immediat cap al visitant serien dos cartells a banda
i banda de la entrada del Bòlit_LaRambla, sala Fidel Aguilar, juntament amb
banderoles i fulletons repartits per a diferents punts de la ciutat en forma de
desplegable. Un fulletó atractiu i amb un disseny ben cuidat serviria per
acomplir una triple funció: una invitació a la inauguració de l'exposició, un
espai informatiu mitjançant la inserció de l'abstract perquè el possible visitant tingui una
idea de què tracta el projecte i finalment un petit cartell que l'espectador,
si li ve de gust, tindrà la possibilitat de penjar en qualsevol espai.
Dins de
la sala expositiva mostraríem una entrevista, enregistrada per Martí Albesa, on
l'artista (Àlex Salcedo) i els comissaris (Cristian Aragón, Mireia Galià i
Marta Grassot) explicarien el concepte i filosofia de la temàtica expositiva.
Considerem que l’entrevista és un al·licient necessari alhora de comunicar-nos
amb aquell públic més interessat, tot ampliant les informacions pertinents.
La
comunicació hores d'ara és quelcom imprescindible en qualsevol projecte que
vulgui implicar una participació en termes col·lectius. Cal, doncs, seleccionar
bé aquells factors clau que ens ajudin a acostar aquesta exposició d'art contemporani
al màxim públic possible (en el nostre cas, en primera instància el bloc i les plataformes socials Facebook i Instagram i darrerament els components "físics" o "tradicionals" de visualització), doncs les pràctiques actuals no formen part de la
sacralització de la cultura, o d'aquesta assequible només a una elit social,
sinó que ha de formar part un cop més de la nostra més immediata realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada