La comunicació

La comunicació de l’exposició ha de reflectir en tots els seus aspectes la imatge d’aquesta, tot entenent per imatge molt més enllà de la imatge gràfica, és a dir, la projecció integral de l’exposició. A partir de la premissa inicial, la de comunicar, em de tenir clar el fet de transmetre com un fet constant en l’exposició: des de l’artista fins a derivar a les activitats paral·leles. Per això s’ha creat el Pla de Comunicació, amb una planificació parcial (a desenvolupar) de difusió, públics, prems, publicitat; i diversificada en múltiples canals i suports.
L’adequació de les eines i els canals de comunicació amb el públic físic i virtual ha de tenir molt en compte les necessitats actuals. Dins d’aquest últim punt afegir en qüestió de mitjans de comunicació un treball per garantir-ne una àmplia cobertura informativa a la premsa.

L’estratègia digital és clau en la comunicació del projecte, de fet la idea 2.0 és evident. L’elaboració, pla i marc d’estratègia digital es fa a fi d’ampliar i propagar una millora d’informació al públic; creant una interacció directe amb l’usuari.

El primer punt destacat del nostre pla de difusió i comunicació és el bloc (molt semblant al que es presenta aquí), la qual cosa ens donarà un marge més ampli per explicar el contingut i donar una major visibilitat a la xarxa. Una zona on el visitant podria interactuar amb la recerca i la documentació de l’exposició. Intentaria convertir-se en el seu suport documental, el marc teòric on encabir-hi totes les idees que aguanten l'exposició per tal que l'usuari tingui la possibilitat d'augmentar el seu coneixement, no tan sols sobre l'exposició en el sentit més estricte, sinó també quant al projecte en la seva totalitat: des del moment de la gestació de la idea primera fins a l'execució final. Per una major difusió dels continguts d'aquest bloc, totes les informacions estaran contingudes en un sol arxiu en format PDF descarregable per qualsevol interessat en aquesta exposició. 



Amb Facebook acotaríem distàncies amb els possibles espectadors, voldríem involucrar-los per complet en aquesta experiència anomenada Girona IN SIDE, i transformar-lo, per tant, en un dels nostres sistemes comunicatius clau. Aprofitant que Facebook és una eina social que comunica la gent entre sí i d'arreu del món, es crearia una pàgina dinàmica i amb molta activitat: es penjarien fotografies de les activitats dutes a terme, informació rellevant de l'exposició i també d'altres iniciatives d'interès general. Però no només tindria la mateixa vida que l'exposició, sinó que seria interessant que transcendís el temps de l'exposició i pogués col·locar-se com una de les pàgines socials de referència quant a material artístic contemporani. A banda d'això, s'ha inclòs una partida pressupostària en aquest espai interactiu del bloc que s'anomena "anunci a Facebook". Amb aquests diners, s'elaboraria un anunci segmentat a aquesta xarxa social, establint uns filtres determinats per buscar nous públics, doncs l'efectivitat d'aquesta eina de difusió ha estat ja àmpliament demostrada però encara poc usada.

El tercer pilar fonamental del projecte seria el perfil a Instagram, la xarxa visual per excel·lència. A través d'aquest perfil usat exclusivament per a l'exposició, s'engegaria una de les activitats estrella del nostre programa: el concurs fotogràfic sobre la ciutat de Girona. Valorat per un jurat professional i qualificat, aquest serà un espai on qualsevol persona, tingui el perfil que tingui i amb un mòbil amb càmera a la butxaca, podrà participar en aquesta atractiva i engrescadora activitat, tot ampliant encara més el cercle de comunicació d'aquest projecte expositiu.


Com podem comprovar, més de la meitat de la publicitat de l’exposició serà a través d'Internet i les seves possibilitats. No obstant, ens agradaria comptar també amb difusió de caràcter "físic". Posar-nos en contacte amb les principals publicacions i entitats locals i comarcals, mitjançant una nota de premsa: podríem sol·licitar el suport comunicatiu del Diari de Girona, El Punt o bé revistes d'abast local com ara TOP Girona. Però evidentment l'element físic amb més tirada seria la publicació en forma de petit catàleg, on ampliar les línies bàsiques de Girona IN SIDE i també un lloc on el nom d'Àlex Salcedo tingui un pes especial per a difusió de la seva feina i les seves fotografies. Amb els textos curatorials més destacats del projecte i les fotografies més interessants, tant del treball fotogràfic com de l'espai expositiu, el visitant s'endurà un petit record de la visita, que al cap i a la fi, és allò que perdura més enllà d'allò efímer: l'exposició.

Un altre element de visibilitat més immediat cap al visitant serien dos cartells a banda i banda de la entrada del Bòlit_LaRambla, sala Fidel Aguilar, juntament amb banderoles i fulletons repartits per a diferents punts de la ciutat en forma de desplegable. Un fulletó atractiu i amb un disseny ben cuidat serviria per acomplir una triple funció: una invitació a la inauguració de l'exposició, un espai informatiu mitjançant la inserció de l'abstract perquè el possible visitant tingui una idea de què tracta el projecte i finalment un petit cartell que l'espectador, si li ve de gust, tindrà la possibilitat de penjar en qualsevol espai.

Dins de la sala expositiva mostraríem una entrevista, enregistrada per Martí Albesa, on l'artista (Àlex Salcedo) i els comissaris (Cristian Aragón, Mireia Galià i Marta Grassot) explicarien el concepte i filosofia de la temàtica expositiva. Considerem que l’entrevista és un al·licient necessari alhora de comunicar-nos amb aquell públic més interessat, tot ampliant les informacions pertinents.


La comunicació hores d'ara és quelcom imprescindible en qualsevol projecte que vulgui implicar una participació en termes col·lectius. Cal, doncs, seleccionar bé aquells factors clau que ens ajudin a acostar aquesta exposició d'art contemporani al màxim públic possible (en el nostre cas, en primera instància el bloc i les plataformes socials Facebook i Instagram i darrerament els components "físics" o "tradicionals" de visualització), doncs les pràctiques actuals no formen part de la sacralització de la cultura, o d'aquesta assequible només a una elit social, sinó que ha de formar part un cop més de la nostra més immediata realitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada